Ja està disponible el nou número de la revista Sendèria, una publicació de referència al voltant dels camins i el fet de caminar als Pirineus. Es tracta d’un número carregat de bones aportacions, que combinen coneixement tècnic, experiència de camp i reflexió territorial.
En aquest número hi he contribuït amb l’article:
“Riscos naturals i canvi climàtic als Pirineus: implicacions sobre els camins”, on intento aportar una mirada des de la geografia física i la dinàmica de muntanya a una qüestió cada vegada més rellevant per a la gestió del territori.
La revista es va presentar el passat divendres, en el marc de la inauguració del festival de senderisme Camin_Art al Pont de Suert, un espai privilegiat per compartir coneixement tot trepitjant el territori pirinenc.
Vull destacar també la gran feina de l’IDAPA i de la Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran en la transferència de coneixement sobre aquesta temàtica. Iniciatives com aquesta revista són clau per connectar recerca, gestió i bon ús del territori.
Podeu consultar la revista aquí:
https://sompirineu.cat/senderia/
I l’article complet en PDF:
https://sompirineu.cat/senderia/wp-content/uploads/2026/05/RevistaSENdERIA_num2_03b_CanviClimatic.pdf
Resum
Els camins de muntanya constitueixen infraestructures territorials estretament vinculades a la dinàmica geomorfològica i climàtica del medi en què s’inscriuen. En el context actual de canvi climàtic, els Pirineus experimenten transformacions en la freqüència, intensitat i distribució espacial de diversos processos naturals, com ara els episodis de precipitació extrema, els moviments de vessant, la dinàmica nivosa i el desglaç en ambients d’alta muntanya.
Aquest treball analitza les implicacions d’aquests canvis sobre la xarxa de camins i itineraris, posant de manifest un increment de la seva vulnerabilitat estructural i funcional. S’observa que molts traçats, definits en condicions climàtiques històriques diferents, presenten actualment desajustos respecte dels processos actius, cosa que es tradueix en una major incidència d’afectacions, una pèrdua de connectivitat puntual i un augment dels requeriments de manteniment.
A partir d’aquesta diagnosi, es planteja la necessitat d’incorporar una perspectiva adaptativa en la gestió dels camins, basada en el coneixement dels processos geomorfològics, el seguiment sistemàtic dels trams vulnerables i la integració del risc en la planificació territorial. L’estudi conclou que l’adaptació de la xarxa de camins no només respon a criteris de seguretat i funcionalitat, sinó que constitueix també una oportunitat per avançar cap a models de gestió més resilients i coherents amb la dinàmica pròpia dels sistemes de muntanya.
