De vegades els astres s’alineen a favor, i el dilluns 29 d’abril, mentre escalava amb Paco Aranda a Àger, em va arribar un missatge al mòbil, de l’Àlex Barceló, demanant-me informació sobre dues línies de gel que havia vist el dia anterior baixant del Tuc del Feixant. Casualment, la de la dreta, feia temps que volia escalar-la, així que vaig trigar poc a motivar-me i proposar-li d’anar. Casualment, el dia següent va ser l’idoni, tant per la meteo, com per la nostra disponibilitat, per a realitzar l’obertura de “El Menhir de l’Obèlix”.
Val a dir, que l’escalada en gel i mixt als Pirineus es trasllada a alta cota un cop arribada la primavera, l’oscil·lació tèrmica acusada, calor durant el dia, i fred durant la ja curta nit, provoca aquest preuat cicle de fusió-congelació esperat pels alpinistes, que posa la muntanya en condicions òptimes per a ser escalada. Així doncs, el passat dimarts 30 d’abril, trobem a la Vall de Mulleres, quatre dies després d’una enganxosa nevada, aquest preuat terreny de joc on grampons i piolets mossegaven el gel de fusió, o alpine ice, de ràpida formació, però també increïblement efímer, que cal afanyar-se a aprofitar-lo. El resultat, una línia espectacular que solca pel mig la cara nord-oest del Tuc del Mig de la Tallada de 2.796m, un itinerari que ja em vaig imaginar fa més de nou anys, quan vaig obrir la via de la seva esquerra, “La Tintín en el túnel”. I en aquesta ocasió, després de veure la foto de l’Àlex, vaig poder constatar que teníem opcions d’obrir la via de la dreta.
1ª Ascensió
Òscar Alemaán i Àlex Barceló el 2019-04-30
Descripció de l’itinerari
La via comença per una lògica llengua de gel que seguim durant els tres primers llargs, que si està en bones condicions es pot escalar recte sortint uns 80º-85º. Nosaltres, en aquesta primera ascensió, vam haver de sortejar els dos passos més verticals per la dreta, per la falta de gel. En el segon llarg, vam agafar una goulotte de mixt (70 º, M4) durant uns 20 metres per després passar-nos a l’esquerra i seguir per neu fàcil fins a la R2. El tercer llarg, el més difícil, comença per gel encaixonat en uns 75º, però en la segona meitat, el gel era tan fi que vam haver de escalar per la roca de la dreta, en lleugera diagonal a esquerra, per una placa de M5, que per sort, vam poder fer sense guants. A partir del quart llarg, la via segueix cap a la dreta per terreny més incert, enllaçant campes de neu, goullotilles de gel, i passos de roca, buscant les debilitats de la paret, a l’aguait de la sortida de la veïna Woodstock 69. En definitiva, és una línia molt bonica, i no excessivament difícil, però només apta per a bons alpinistes, per la complexitat de llegir els passos fàcils entre murs imponents, i la dificultat en cas d’abandonament, ja que la part mitjana és sinuosa, i completament desequipada. (6h)
Dificultat
525 metres de recorregut en un global de MD, variable segons les condicions, amb passos màxims de 80º en gel i M5 en mixt.
Aproximació
Aparcar a l’antic hospital de Vielha, a la boca sud del túnel, i seguir pel camí del Tuc de Molières fins a la primera pleta, per després pujar per les fortes pendents que hi ha a la vertical del Mig de la Tallada i del Feixant. Cal arribar fins a l’arc morrènic característic, just sota el marcat coll. A l’esquerra trobarem la via, i com referència veurem dues línies paral·leles de gel, uns 150m abans d’arribar a la Woodstock 69. (3 h)
Material necessari
• 3 cargols curts
• 1 joc complet de Friends i empotradors
• 6 pitons plans i extraplans
• 10 cintes exprés i extensibles
• Etc.
Descens
Des del pic, baixar uns pocs metres cap al sud per una canal, en la qual es troba un ràpel de 60m. Després, flanquejar cap a l’oest per neu i roques fins a la colladeta de la Tallada, per baixar per la cara nord a la recerca del peu de via i l’itinerari de pujada. (2h)
