La meva doble formació, per una banda en esports de muntanya, i per l’altre en geografia, condiciona fortament la meva visió i interpretació de la muntanya i les activitats al medi natural que practico. Val a dir, que només concebo viable una pràctica esportiva que sigui feta de manera conscient, responsable i sostenible. Paraules que sovint s’utilitzen a la lleugera i buides de contingut, però que jo me les crec i me les aplico. Per a mi, ser conscient a la muntanya significa conèixer l’entorn, els valors culturals i naturals del lloc, i conèixer-me a mi mateix, les meves capacitats i els meus límits físics i mentals. En aquest sentit, l’alpinisme és per a mi l’activitat ideal, ja que requereix d’un gran coneixement del medi natural per a fer una bona gestió del risc, i al seu torn, necessita d’audàcia, estratègia, esforç i tècnica, sense deixar de banda l’ètica, la història, la companyonia i el respecte. Així mateix, la responsabilitat social i ambiental impregna la meva manera de fer, pel què sempre penso en les conseqüències dels meus actes i la meva posició privilegiada per transmetre-la en la meva tasca docent i de guia. Intento fer arribar un saber fer a la muntanya, una sensibilitat especial pel medi físic i humà, pel patrimoni geològic, per la fauna i la flora, i pels modes de vida tradicionals, per aconseguir connectar o reconnectar a la societat amb la muntanya i els seus valors i ensenyaments. I finalment, procuro ser sostenible, però no de manera generalista, sinó concreta. Això significa no visitar els llocs sensibles en les èpoques desaconsellades o prohibides, també, fer el possible perquè la promoció que faig del medi natural no superi el límit de càrrega d’un espai i el massifiqui. Així doncs, escullo quan anar o no a un lloc freqüentat per no contribuir al seu deteriorament, i en faig pedagogia, encara que això impliqui perdre una feina. Per tant, recorro de puntetes les muntanyes sense que es noti que hi he passat, gaudint-les i respectant-les a parts iguals.