Alpinistes i adaptació al canvi: Claus per prevenir accidents al Grand Couloir du Goûter del Mont Blanc

Figura 1. Grand Couloir du Goûter. ( a ) Mapa de permagel del modelatge de Magnin et al. (2015) (fotografia aèria © Microsoft) que mostra les ubicacions de la ruta clàssica de pujada al Mont Blanc a la cara oest de l’Aiguille du Goûter (en vermell) i els instruments instal·lats a la zona. S’indiquen els anys en què van estar presents els sensors. (b) Fotografia del corredor presa per la càmera automàtica (4 d’agost del 2019). Font: Mourey et al. (2022)

Al sector del Grand Couloir de Goûter de l’itinerari de la via normal del Mont Blanc es registra una mitjana de 3,7 morts anuals des del 1990 (Mourey et al., 2018). És un tram ben conegut per tots els alpinistes que volen pujar o han pujat aquesta muntanya. Rep noms molt descriptius dels seus perills, com “la bolera”, o “corredor de la mort”, però, al mateix temps, hi ha poc coneixement i consciència per a una adequada gestió del risc. Un estudi recent aporta dades interessants que poden ajudar en aquesta direcció, i que a continuació revisarem.

Aquest estiu, especialment sec i càlid, el Grand Couloir de Goûter torna a ser notícia per la freqüència dels despreniments de roques i el tancament temporal, per la perillositat de l’itinerari, dels refugis de Tête Rousse i de Goûter. En aquest sentit, considero que és un bon moment per fer pedagogia i donar eines que ajudin els alpinistes a prendre decisions informades que alhora promoguin l’adaptació del col·lectiu al canvi climàtic, afectat per la ràpida degradació de vies d’ascens clàssiques de muntanyes icòniques, sobretot de recorreguts glacials o amb presència de permafrost.

Figura 2. Evolució en 24 h de (i) el nombre mitjà de despreniments per hora al Grand Couloir de Goûter i (ii) l’energia mitjana d’un despreniment per hora. Font: Mourey et al. (2022)

Les claus per a alpinistes segons Mourey et al. (2022):

  •  Els resultats confirmen que l’encreuament del Grand Couloir du Goûter i l’ascens de la seva aresta esquerra estan particularment exposats als despreniments de roques, amb un esdeveniment que passa cada 37 min de mitjana i cada 17 min durant els pics d’activitat entre les 19:00 i les 20:00 el 2019. Per tant, cal prestar especial atenció a aquest perill.
  •  La freqüència dels despreniments de roques va augmentar de mitjana 2 -3 h després que les temperatures fossin positives a la part superior del corredor.
  •  Els despreniments de roques són més freqüents i més grans quan el corredor queda exposat al sol.
  •  Els despreniments de roques són més freqüents durant els períodes de desglaç. La presència de neu al corredor no és garantia de seguretat .
  •  Els despreniments de roques més voluminosos ocorren al final de la temporada d’estiu.
  •  La presència d’aigua líquida és un factor important a tenir en compte en avaluar el risc de despreniment de roques al sector Grand Couloir du Goûter. Un augment en l’aigua líquida, ja sigui per la fosa de la neu o per les pluges, augmenta la probabilitat de despreniments de roques.

Figura 3. Distribucions horàries del trànsit d’escaladors i nombre de despreniments de roques per hora: (a) mitjana durant tot el període de mesurament. Font: Mourey et al. (2022)

Així doncs, l’ideal és creuar “la bolera” entre les 9 i 10 del matí, però això no és fàcil de complir segons el ritme i la planificació horària duta a terme, però com a molt tard, caldria creuar abans de les 13:00. Aquest plantejament pot ser difícil de complir si el dia de pujada al refugi du Goûter es fa des de l’estació de tren de Nid d’Aigle i no se surt aviat i a bon ritme. I de la mateixa manera, si no es fa cimera aviat, i com a conseqüència es baixa massa tard.

D’altra banda, podríem dir, que una manera d’aconseguir reduir el risc a la caiguda de pedres al “couloir” s’aconseguiria fent l’ascensió dormint primer al refugi de Tête Rousse i després al de Goûter perquè això comportaria uns horaris més segurs. Finalment, cal dir que estudis com el resumit en aquest article són molt necessaris per a una bona adaptació dels alpinistes a aquest món de muntanyes canviants.

Referències:

Mourey, Jacques & Moret, Olivier & Descamps, Philippe & Bozon, Stéphane. (2018). Accidentologie sur la voie classique d’ascension du mont Blanc de 1990 à 2017.

Mourey, Jacques & Lacroix, Pascal & Duvillard, Pierre-Allain & Marsy, Guilhem & Marcer, Marco & Malet, Emmanuel & Ravanel, Ludovic. (2022). Multi-method monitoring of rockfall activity along the classic route up Mont Blanc (4809 m a.s.l.) to encourage adaptation by mountaineers. Natural Hazards and Earth System Sciences. 22. 445-460. 10.5194/nhess-22-445-2022.

The Petzl Foundation. Mont Blanc: how can we reduce accidents in the Goûter couloir? https://www.petzl.com/fondation/s/accidents-couloir-gouter?language=en_US

About Òscar Alemán Milán

Guia d'Alta Muntanya UIAGM

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.